Església de Sant Joan de Boí és un monument romànic clau de la Vall de Boí (Alta Ribagorça, Pirineu de Lleida) i forma part del famós Conjunt Romànic de la Vall de Boí, declarat Patrimoni Mundial de la UNESCO l’any 2000. Aquest temple destaca no només per la seva antiguitat sinó també pel seu alt valor arquitectònic i artístic dins de l’arquitectura religiosa medieval catalana.  Construïda al segle XI, Sant Joan de Boí és una església de planta basilical amb tres naus separades per arcs de mig punt, un esquema comú en les grans esglésies romàniques, però amb trets propis del romànic pirinenc que li confereixen una personalitat única. El campanar quadrat adossat a la façana sud és una mostra excel·lent de l’estil llombard amb arcatures cegues i frisos decoratius que il·lustren l’evolució constructiva de l’edifici.  Un dels elements més fascinants de Sant Joan de Boí són les seves pintures murals medievals. Tot i que els originals foren arrencats i conservats al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), actualment es poden veure còpies de gran qualitat que permeten als visitants comprendre la funció i el valor d’aquest programa pictòric romànic. Aquestes pintures inclouen escenes narratives i representacions d’un bestiari simbòlic, escenes com la Lapidació de Sant Esteve i figures de joglars i altres figures humanes i animals, que ajuden a interpretar la iconografia religiosa i cultural de l’època.  L’església de Sant Joan es localitza a l’entrada del poble de Boí, sota la roca on antigament s’aixecava el castell que dominava la vall medieval, i es troba pròxima al curs del riu Sant Martí, factor que subratlla la seva importància com a punt de referència espiritual i comunitari de la vall. El conjunt arquitectònic, que combina estructura romànica, campanar i decoració mural, és un testimoni viu del procés d’adaptació de l’estil romànic al territori pirinenc i de la rica vida religiosa i social dels segles XI i XII.